Digueu-me cap de fava, beco, ploramiques, exagerat, el que vos done la gana, però vos he de dir que des de fa mesos que tinc una cremor en el ventre que no em deixa viure. Algú, ben intencionat de segur, em recomana que faça una visita a l’especialista, li agraïsc de tot cor el consell, però no em passa res en l’aparell digestiu, de fet sóc un animal de barra que tot el que menja li assenta bé i, encara que parega una expressió de sal grossa, sóc d’aquells que tenen com a lema menja fort i caga fort i no li tingues por a la mort.
La cremor que em rosega per dins com una mala cosa me la provoquen les enquestes d’intencions de vot. Com?, què?, que a hores d’ara a ningú no li interessa la política?, que el personal passa d’ella? La gent passarà de la política, però la política no passa de la gent. La política és com la humitat en el meu poble, amb sigil entra a les cases i va pujant per les parets fins a envair-ho tot. La política influïx fins i tot en els detalls més ínfims de la nostra quotidianitat.
Estic preocupat no per la política, sinó com els meus veïns, els meus conciutadans, estan disposats a donar un xec en blanc a un partit que presumptament ha estat culpable de casos de tràfic d’influències, de corrupció, de censura, de mala gestió, de balafiar els diners públics, de considerar els mitjans de comunicació com si foren altaveus del seu partit, un partit a qui no li importa rebolcar-se com verro en la fal·làcia, ni fracturar la societat, i que té bona part dels tics del nacionalisme autoritari, excloent, que governà aquest país durant quaranta anys com si fóra una caserna militar.
I estic preocupat encara més perquè els meus conciutadans convertiran, segons les enquestes, el parlament valencià en una cambra quasi monocolor, més pròpia de règims totalitaris que d’una societat plural i democràtica.
També com a escriptor valencià i ciutadà valencianoparlant que exercix com a tal em preocupa quin serà el projecte de futur que aquest nou govern tindrà per a la nostra llengua, per a la nostra cultura, però també per a la nostra economia, per al nostre medi ambient, per a les nostres infrastructures. Qui fiscalitzarà i amb quina força moral l’acció d’eixe govern.
Estic molt preocupat pel meu país, però encara més pels meus conciutadans que han perdut la capacitat d’indignar-se, de revoltar-se, de tindre esperit crític. Captius i desarmats, regalaran el país sencer a qui fins ara no ha fet un bon ús del govern de la Generalitat Valenciana. Digueu-me cap de fava, però jo no visc pensant en el dia 22 de maig, quan tanquen els col·legis electorals i s’inicie una nova legislatura. Que Déu ens pille confessats!
0 comentarios:
Publicar un comentario